Fam fosca

Per Eros Ramatxoto, Núria Serrate, Ulisses Black i Mr. Pet.

"SÓN TEMPS DIFÍCILS PER ACONSEGUIR EL QUÈ VOLS. SOVINT, L'INSTINT, ÉS LA RESPOSTA."

Tot hagués estat diferent si el gos no hagués bordat des de la benzinera. Era una nit especialment fosca. No hi havia lluna ni estrelles al cel. Se’ns havia passat el temps. Portaríem més de cent kilòmetres sense vore cap llum: ni d’altres vehicles, ni d’un àrea de servei, ni d’un poble prop de la carretera secundària i plena de corbes per la que transitàvem. Encara teníem suficient combustible, però la meua filla i jo estàvem famolenques. Necessitàvem parar a pegar un mosset i continuar el nostre trajecte. La benzinera no tenia cap llum encesa. Estava tancada i completament deserta. Només aquell pobre i tendre gos allí nugat. Haguérem passat de llarg de no ser pels seus lladrucs. 

Era un gos de raça. Un Golden Retriever. Era ben estrany que l’haguessin abandonat. Acostumen a ser exemplars tranquils, bons guardians i d’una gran bellesa i intel·ligència. La meva filla i jo vam baixar del cotxe lentament procurant no espantar-lo. En veure’ns, va fer com si gemegués de content. Ens hi vam apropar. De seguida va bellugar la cua. Era un bon senyal. Li vam donar aigua però no se’l veia deshidratat. El seu propietari no deuria estar gaire lluny. Eren dos quarts d’onze de la nit. Malgrat la gana que teníem, la meva filla i jo vam decidir esperar a veure si apareixia algú a la benzinera. De sobte, va començar a ploure. Ens vam aixoplugar al cotxe. El gos estava a cobert. Vaig tancar els fars per veure millor l’exterior. I aleshores vam veure les ràfegues. Un Seat SUV es dirigia cap on érem nosaltres. Un home de mitjana edat vestit amb una granota blava va baixar del cotxe i ens feia senyals. Vaig baixar la meva finestreta. 

- La benzinera és tancada -va dir- No puc subministrar-los combustible. Fa setmanes que el camió no es deixa veure i els dipòsits són buits.

Vaig mirar la meva filla, que em tornà una mirada expectant, interrogadora. Això mateix, què podíem fer? El gos va lladrar, de sobte.

- Ens pot obrir la botiga i oferir alguna cosa de menjar? Fa hores que no peguem mos i, la veritat, tenim gana.

L’home ens va mirar a les dues, va caminar fins el SEAT i després de treure el que semblava una escopeta del maleter, amb un gest decidit de la mà, ens va demanar que el seguirem a l’interior de la botiga. La meva filla tenia els ulls oberts com a plats. La fam superava la inquietud, així que vam decidir sortir del vehicle i caminar fins la porta que ja era oberta. L’home li feia colpets amistosos al gos en el cap, com felicitant-lo pel seu comportament.

- Vinga, entrem a dintre -ens digué- No es bo romandre molta estona fora. Mai no se sap.

Si hagués pogut engolir saliva, ho hagués fet. Però tenia la boca eixuta. Només la mà amb la que agafava la xiqueta, humida de l’esforç de subjectar-la mentre escoltava el soroll de la seua panxa buida, fins que acabà escorrent-se’m. 

La meua filla va aconseguir alliberar-se i es va llençar, pegant un bram, sobre el gos. No vaig poder detindre-la i, davant una possible reacció agressiva de l’home, em vaig abalançar damunt d’ell. Mentre la meua  filla abraçava fortament el gos, jo vaig anar directament a la jugular. El desmai ens va vèncer. Donava gust vore-la. Gaudint a mos redó d’aquell Golden Retriever, que mai més bordaria, ni en eixa benzinera ni en cap altre lloc. Jo vaig començar a cabussar el cap al ventre de l’home rosegant-li els budells; a cada queixalada que li arreava, es queixava menys:

- Profit.... –va ser l´última paraula que va dir dèbilment el gasoliner abans de perdre el coneixement.
- Mastega bé i ves a poc a poc amb els ossos –li vaig dir jo a la xiqueta.
- I tu menja-t’ho tot, mami –em va correspondre mimosament i somrient.
- Està massa cru el hot dog?
- Al punt, mami, i molt tendre... La pell es menja?
- No, que té pèl i potser et trobes alguna puça.

En mitja hora acabàrem l’opípar àpat. Pegàrem una llarga cabotada, de la qual despertàrem abans de trencar l’alba. El gasoliner em va donar mala nit. Tenia un poc de ventrellada i em vaig haver de fer un sobret de bicarbonat. Després d’endreçar-nos, continuàrem el nostre viatge a la recerca d’alguna botiga vegana que estigués oberta.